Jo també estic estupefacte. I també em sento profundament maltractat. D’ara endavant, cada vegada que passi pel costat d’un Mosso m’hauré d’aguantar les ganes d’escopir –o potser no me les aguantaré. D’ara endavant, cada vegada que passi pel costat d’un Mosso tindré la mateixa sensació de vòmit rampant que tenia fa anys, quan se m’adreçava un d’aquells policies estranys, odiosos i hostils, ensinistrats per humiliar els catalans.
Els Mossos han perdut el poc respecte que els tenia. I no crec que això tingui solució –bé, sí, només una: que, l’endemà de la independència, truquin a la porta de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil demanant feina. I bon vent. (Els pocs que hi ha de lleials, que es quedin, esclar, i gràcies.)
