El bilingüisme és posar gallines i guineus dins el corral de les gallines. El resultat d’una tal cohabitació és previsible.
Si les gallines han de ser giscadores com les guineus, i en canvi les guineus poden ignorar el cloqueig de les gallines… mala peça al teler.
Si les gallines abdiquen a favor de les raboses, que són oli damunt l’aigua, i aquestes troben taula parada i tot… malament rai.
Si, a més, arriba que en el corral hi ha més guineus que gallines, el resultat, a més de previsible, és a tocar.
I si les guineus diuen: “¿Què carat? Si som guineus per natura, bo és que facem el nostre fet”, i es deixen de miraments, i l’aviram dóna la conformitat, llavors el resultat, a més de veure’s venir, a més de ser tocadís i digestible, és cosa dada i beneïda i untada amb oli sant.
Vet aquí Mallorca. Vet aquí…
