El president del govern balear, José Ramon Bauzá, ha trobat la frase que sintetitza la política lingüística del PP illenc: “El castellà és el nostre idioma i el català és una llengua cooficial”. Frase que, traduïda a les modalitats del Principat, vol dir: ‘La llengua pròpia de les illes Balears és el castellà, i el català és una nosa molt desagradable que arraconarem fins a extirpar-la’. A ca una puta l’equitat, i la igualtat vos la menjareu amb pebres. El bilingüisme dels uns engreixarà per llei el monolingüisme dels altres. S’ha acabat la comèdia. Solució final i foris.
Des de la Catalunya estricta costa entendre que la majoria de mallorquins i d’eivissencs l’hagin envelat cap al roquissar. ¿Com és que se’ls ha encomanat l’odi visigòtic a la llengua i a la cultura catalanes? ¿Què fan en braços de la FAES? La resposta és complexa, no cap en un apunt. Però em plau contar-vos un fet viscut que us darà pistes.
Fa uns quants anys em vaig instal·lar a Campos, un poble que adoro. La feina la tenia a Santanyí. I vet aquí que un dia em vaig apuntar a una caminada que organitzava una colla excursionista del poble d’en Blai Bonet. Vam anar a fer un tomb per la serra de Tramuntana; tothom de la colla era gent de la terra, tots parlaven català. I en arribant a l’embassament del Gorg Blau, els comentaris: “Sort ne vam tenir de Franco, que mos va fer s’embassament”. “Sí, gràcies a Franco van arribar es doblers”. “Si no fos per en Franco, es mallorquins encara estaríem en sa misèria”. Jo no sabia si tornar-m’hi o anar-me’n. M’hi vaig tornar. Vaig procurar que la discussió no fos agra i ells ho van fer planer. Cadascú es va fer fort en la seva posició i vam acabar l’excursió en pau. Però mai més vaig sortir a caminar amb ells.
Jo l’havia sentit a dir, el franquisme sociològic. Al Principat en parlàvem sovint, al·ludint els conformismes heretats, les pors mesquines, la rècula d’automatismes que juguen a favor dels poderosos. No sabíem el que ens dèiem. El franquisme sociològic és això que vaig topar a Mallorca, i tots els subproductes ideològics que se’n deriven. Traslladeu aquesta mentalitat a la cosa de la llengua i trobareu en Bauzá, la seva frase, el seu menyspreu i els seus votants.
