L'Anna Hernández recita a Sant Genís de Palafolls

Els habituals d'aquesta guingueta ja coneixeu l'Anna Hernández; però si només sou passavolants i no sabeu gran cosa d'ella, podeu tafanejar el seu blog, Magnòlia en mà, que l'any passat va guanyar el I Premi al millor blog cultural del Maresme, atorgat per Diari Maresme.

(Si voleu fer més gran el cartell per llegir-lo millor, cliqueu-hi damunt.)

Croma poètica dels objectes quotidians

Encara sou a temps de visitar l’exposició Croma i poètica dels objectes quotidians, amb pintures de Montse Roig i poemes d'Anna Hernández, que serà oberta al públic, a la Sala d’exposicions d’El Calisay, a Arenys de Mar, fins al 28 de juny. Us faig memòria dels horaris: divendres, de 18 a 21h; dissabtes i diumenges, de 12 a 14h i de 18 a 21h. Així mateix us mostro tres dels quadres (Bossa d’aigua, Coberts i Higiene existencial) i el poema que acompanya la segona composició:

Coberts

atreveix-te i posa-li un nom. el ganivet que et va tallar els dits. la forquilla clavada a l’úter. atreveix-te. perquè si et digués cabal, obriries el primer calaix de la cuina. on cada cobert porta impregnat el cabal ocult de la llossa. sang de la teva sang. sang de la meva sang. atreveix-te i posa-li un nom. a les mans que et feien caure, a la cullera santificada que va xarrupar l’aorta de la teva infantesa. atreveix-te, i posa-li un nom. un per un.

o para taula
o menja amb els dits

Recital d'Anna Hernández a Calella

És difícil no enamorar-se de la poesia d'Anna Hernández (Malgrat de Mar, 1974). Quan l’any passat vaig llegir Magnòlia en mà, vaig quedar-hi atrapat, i des de llavors procuro no perdre’m cap dels poemes que l’Anna dóna a conèixer per un o altre mitjà. Doncs bé, demà el bar-restaurant-centre cultural El Pla dels Encants, a Calella (de la Costa) ens convida a escoltar l’Anna recitant una selecció dels seus poemes. Els qui hi aneu sentireu peces de Magnòlia en mà, del projecte Croma i poètica dels objectes quotidians (un experiment pictoricopoètic que es cou a Arenys i s’ha empescat Pere Planells), i una mostra del recull inèdit Procés embrionari extern. Amb permís de l’Anna, us n’avanço un poema:

"ningú mai ha fet parar cap tren. tampoc no hi ha hagut cap tren per parar, ni cap barret d’infància. la gorra se la va endur el vent -això és una altra història– tanmateix, sempre buscant punts de fuga, sabent que aquí la perspectiva no existeix. però al cap i a la fi, en el fons, ningú mai va parar cap tren i tampoc no hi havia cap tren per parar ni cap barret d’infància. sí una nena"

El Pla dels Encants és al carrer d’Anselm Clavé, 46 (al costat de l’estació del tren). El recital serà el diumenge 26 d'abril, a les vuit del vespre. I en acabat, ja no cal pensar ni discutir on anar a sopar.

'Al moll de l'ull', d'Anna Hernández

“ara
que se m’endolen els ulls
d’aquesta
mà
que ja
no és

dóna’m la teva mà
recull-me
el dol
cus-lo
amb
els teus
ulls

ara
que se m’endolen els meus
fins
al moll
coberts
de
dol”

Aquests versos fan part d'Al moll de l’ull, un poema llarg i prim de l’Anna Hernández que trobareu, sencer, aquí. Si l’he entès bé, Al moll de l’ull tracta d’una relació amorosa que travessa fases distintes i sotracs dolorosos per desembocar, a la fi del poema, en un retrobament intens -per bé que incert. L’Anna desplega un enfilall de símbols que provenen de l’univers poètic de Verdaguer, de Maria Mercè-Marçal i d’ella mateixa, i ens emmena per un camí de llum febrosa poblat d'ulls que a les mans estant miren i caven dins la pell i esmolen la sang i desallotgen el jo líric que parla en el poema, el jo que cus mots sense carcassa per dir el dol i busca ales de crisàlide per envolar-se’n en un vol clar de voliana i tornar, a la fi, “als teus ulls / fils / de l’absurd / del sord desig”.

Un poema intens i bell, un obrador on l’Anna Hernández pasta emocions complexes i n’obté una menja densa i delicada, un caramell de versos que treuen espurnes i que, com les estalactites i les estalagmites d’una cova, malden per trobar-se.

'Magnòlia en mà', d'Anna Hernández

Quan l’Anna Hernández (Magrat de Mar, 1974) va recollir, a Pineda, el I Premi Blocs del Maresme en la categoria de Cultura, em va obsequiar amb un exemplar de l’únic llibre de poemes que ha publicat (crec) fins ara, Magnòlia en mà (OC Passatges, Niça, 2007). El volum, presentat en versió bilingüe catalana i francesa (traducció, aquesta, de Jep Gouzy), és el resultat d’un enamorament entre l’Anna i els escarrassos de la revista Oc, uns que tenen la curolla de publicar literatura d’autors occitans i catalans. (Per cert, que el darrer plançó d’aquesta història d’amor és l’edició occitana, a càrrec de Jean-François Mariot, de Magnòlia en mà, que acaba de sortir del forn en forma d’opuscle.) Us podeu afigurar com és de difícil trobar aquests papers a Catalunya –cal escriure a ca l’Oc i demanar-los.

Magnòlia en mà és un conjunt de vint-i-vuit poemes de factura delicadíssima i lirisme refinat. Els temes són l’amor i la joia de viure. Damunt els versos plana l’ombra fimbradissa de Maria-Mercè Marçal i Joan Vinyoli. El penúltim poema del llibre és, de fet, de Vinyoli; i l’influx de la Marçal és present en l’erotisme, en la frescor i la intensitat de les imatges –hom diria que els boscos humits i la llum d’Arbúcies (on viu l’Anna) han fet niu en els poemes.

L’amor és l’amor a ella. Una experiència sentimental bicairada (extasiant quan fa l’esplet, dolençosa en decaure), viscuda amb passió i alhora amb lucidesa (“Alienació mental, / passió, que el foc cremarà com foc d’encenalls”, fa un dels poemes). Tots són bons, però l’Anna ateny la màxima intensitat lírica en els poemes breus, formalment senzills i de gran densitat emotiva i semàntica. Com pedres precioses que suporten, cristallines, la màxima pressió. Vegeu-ho:

“Si et sobreviu la flor de neu,
mastega pedres.
L’hivern no eixuga penes.”

Si podeu, no us ho perdeu. Més val magnòlia en mà que estesa de roselles al lluny.