La malaltia de l'islam

L’11 de setembre del 2001 dos avions van destruir les torres bessones de Nova York, i un altre va ensorrar una ala del Pentàgon. Just després, entre octubre i desembre del mateix any, Abdelwahab Meddeb va fer un intent d’explicar i explicar-se el perquè. Per què s’havia arribat aquí. Per què havia passat això. Va escriure, i el resultat fou La Maladie de l’islam (Editions du Seuil, 2002).

Que és un llibre important. Han hagut de passar deu anys per veure’l traduït al català. ¿Per què tant de temps? ¿Que ens fa por incomodar els nostres veïns de religió musulmana? Si ho tenim tan bo de fer descordar-nos la llengua tocant al Vaticà i les seves franquícies, ¿per què ens l’hem de mossegar en relació amb l’islam? Sobretot amb una mena d’islam. Esborronar-nos davant l’integrisme sense mirar de comprendre és una pura estupidesa.

Per això hem d’agrair a Arnau Pons, que dirigeix la col·lecció Traus (dins Lleonard Muntaner Editor), la decisió de publicar el llibre en català; i a la poeta Anna Montero l’esforç de traduir-lo. Una obra així l’havia de fer algú com Meddeb, que és escriptor, poeta i traductor, ciutadà francès d’origen tunisià i un bon coneixedor de l’islam (des del 1997 dirigeix el programa setmanal Cultures de l’islam, a Radio-France).


Meddeb poua en el passat i admira un islam culte, complex i tolerant, amable i hedonista, amant del cos i de la bellesa, amic de la ciència i de les arts. És l’islam d'Ibn Arabí, dels filòsofs i dels poetes, dels matemàtics i de Les mil i una nits. L'islam que, diu Meddeb, "va arribar gairebé al llindar de Descartes, Kepler, Copèrnic i Galileu".

L'autor escarbota el passat més recent i constata l’imparable creixement d’un islam sectari, estret, xenòfob, dogmàtic, punitiu, estult, amnèsic de la seva pròpia cultura i negador de la seva tradició. És el wahabisme, que es cou a foc lent a la península aràbiga i esdevé la religió oficial del naixent estat saudita. És la mare dels ous, o l’ou de la serp si voleu.

El wahabisme va ser fundat al segle XVIII per Mohàmmed Ibn Abd al-Wahab. És un corrent ideològic que preconitza un islam censor i bel·licós, invasor de la política, intolerant i beat, ressentit, depredador dels drets humans, impugnador de la democràcia, estret, simplista, coercitiu i taujà. És la penosa perversió que ha patit l’islam i que ha infantat l’integrisme. Ossama Bin Laden (“el wahabita del wahabita”), els talibans, el tenebrós GIA algerià i després Al Qaida han begut d’aquesta font. I molts altres que diuen fer-se lluny de l’integrisme també n’estan empeltats. És la malaltia de l’islam. És a tot arreu, com una pandèmia. Les primaveres àrabs li han pres protagonisme, però el mal està intacte.