Sunsi Mora: "M'ha agradat moltíssim viure"

La Sunsi se n’ha anat, però no ens ha deixat. La seva personalitat era tan exuberant, vivia amb tanta passió, la seva flama cremava tant, que no pot deixar de fer-nos companyia.

La Sunsi estimava amb bogeria. Estimava la vida, la literatura, la bellesa, l’alegria, la gent. El cranc que se l’ha endut, i contra el qual ha lluitat els últims anys, no va erosionar ni un mil·lígram el seu fervor. Tenia un fill, una filla i milanta amics. Intuint que el temps se li acabava, va redactar unes paraules de comiat que ens ha fet arribar, a tots els qui avui preníem comiat d’ella: 

“No m’ha calgut un més enllà per trobar sentit a la vida. Trepitjant terra he conegut l’infern i el cel i aquest últim sempre ha guanyat la partida. He estimat molt i m’he sentit molt estimada. M’ha agradat moltíssim viure.”

La Sunsi va ser una de les meves professores de literatura a l’institut de Llavaneres, quan feia BUP. Amb ella vaig llegir Machado, Valle-Inclán, Unamuno, Baroja, Miguel Hernández, una colla espaterrant que no he deixat de freqüentar. La Sunsi era independentista, devota de la literatura castellana i de les corrides de toros; era culta i mortadèlica (gaudia posant-se en la pell dels altres i sent els altres); gastava un humor que era com un castell de focs, àcid i espurnejant. L’alegria de viure tenia en ella un portaestendard de luxe.

A més, la Sunsi sabia que les idees canvien el món i per això va estimar també les idees belles i justes, i les persones que saben lliurar-s’hi. No es limitava a ensenyar literatura: ensenyava justícia i llibertat, i a desemmascarar els miserables; ensenyava la dignitat. Era mestra de viure.

Avui la Sunsi (Llavaneres, 1958-2011, mare de la Mariona i en Tomàs) ens ha dit adéu amb una cerimònia que ella mateixa es va encarregar de dissenyar. La Sunsi ha fet, del seu comiat, una obra d’art, i la família i els amics han estat a l’altura. A reveure, Sunsi, una abraçada. Sàpigues, però, que això no s’acaba aquí.