dissabte, 22 d’octubre del 2011

Hi ha pler d'ocells



El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és ple de misteris. Com ara la distinció ple/pler, heretada del Fabra; una distinció que acato, esclar, però que no em sembla feliç i que l'IEC, crec, hauria fet bé de revisar.

El Fabra i el DIEC diuen que ple és adjectiu i significa ‘que conté de quelcom tant com permet la seva capacitat’, i també ‘que no li manca res’. Res a dir-hi. Però és que tots dos diccionaris consignen la paraula pler, que és adverbi i significa ‘molt’, i aporten dos exemples d’ús: “M’agrada pler” i “Hi havia pler de noies”. I això sí que sobta, perquè pler és una variant de plaer i no altra cosa. El refranyer en va ple: “Del seu pler ve el meu dolor”, “Pler amb cua, no és pler”, “Feu plers a bèsties, i us tiraran coces”, i d’altres.

Aquest ús adverbial de ple(r) el coneixem només en el català oriental, i doncs mai no hem dit la erra. El DCVB aporta els exemples d’ús que segueixen: “Aquest any hem collit ple de taronges”, “Me’n comprareu ple, d’això?", i aquesta frase sentida a Menorca: “Per sa festa en solen venir ple, de ciutadellencs”.

Doncs bé, si la erra de ple(r) no se sent enlloc; si l’adverbi pler no té tradició escrita, i si el significat d’aquest mot és tan pròxim a l’adjectiu ple com allunyat del nom plaer, ¿com és que el Fabra i el Diccionari de l’IEC ens proposen la grafia pler? Arcans de la lexicografia.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

M'ho vaig preguntar ran del "ple(r) de riure" d'El Masnou. Però no ho vaig poder escatir, veig que els especialistes tampoc ho teniu pas massa clar.

Joan Calsapeu ha dit...

Hola, Clídice. Jo no sóc especialista en lexicologia, ni en lexicografia. Però la distinció, clara ho és: PLE ('que no hi cap res més') i PLER ('molt'). Jo només dic que hauria normativitzat la darrera paraula sense la erra.

El festival de còmics del Masnou es diu Ple de Riure. També es podria dir Pler de Riure, i en aquest cas jugaríem amb l'ambivalència del molt PLER: 'moltes' (rialles)' i 'plaer (de riure'). Estaria ben trobat, això.

L'altre dia un alumne de tercer d'ESO va escriure aquesta oració: "Vaig arribar a una pineda amb tot ple d'esparregueres". La frase em sembla perfecta; però la normativa m'obliga a corregir-la i posar-hi "pler". M'agradaria no tenir-a, aquesta obligació, ves.

Clidice ha dit...

doncs jo l'agraïria, res em fa més feliç que tenir algú que en sap més i me n'ensenya :)

rosertp ha dit...

Sabeu si "pler" s'utilitza més a unes zones o altres?
Sóc de Barcelona i només conec dues persones més que facin servir-ho: una a Badalona, i una a Girona.