Els llibres i les pel·lícules en van plens, i no sabria dir si ho fan d’impensada o de propòsit. Quan algú causa un dany a posta, a gratcient, exprés o expressament, diuen que ho ha fet a propòsit. Ho diu en Balú en el canal Super3 (El llibre de la selva), i Ramon Monton ho posa en boca del protagonista d’El museu de la innocència, la novel·la d’Orhan Pamuk. I tants altres.
Passa que aquest ús no és reglamentari. A propòsit és una locució adjectiva que significa ‘apropiat’; l’exemple del DIEC és bo: “Una branca a propòsit per a fer un bastó”. També significa ‘oportunament’, i llavors és una locució adverbial; vegeu l’exemple del DIEC: “Véns a propòsit: necessitàvem algú que ens ajudés”.
La locució que pertoca només és adverbial: de propòsit (‘deliberadament’). I la família té encara un altre membre, la locució preposicional a propòsit de (‘en ocasió de, respecte a’); DIEC: “Vam tenir una escena desagradable a propòsit d’aquell desacord”.
No em posaré pas les mans al cap. Déu me’n guard de ser purista. (Tots els nostres mals fossin com aquest.) Però no sé per què hem de renunciar a una distinció (de propòsit / a propòsit) que és útil, senzilla i clara. ¿No n’hem fetes ja prou, de renúncies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada