Esclovelles castanyes,
n’estripes la pellofa
que et pinta en els dits
un paisatge de carbó.
Dedins hi ha el cervell,
acallolat, que ha pensat
llargament la composició.
Encara més endins
hi ha la pasta blanca,
farinosa de tant rumiar,
delerosa de barres i dents
que la deslliguin de l’espès
raciocini forestal i pugui ella,
també, pintar.
2 comentaris:
Bona castanyada Joan!
Bona castanyada, barcelonauta enamorada!
Publica un comentari a l'entrada