dimecres, 28 de juliol del 2010

El futur segons Màrius Torres i Joan Sales

Entre les moltes ignoràncies que m’avergonyeixen hi ha la de no haver llegit les Cartes a Màrius Torres de Joan Sales (Club Editor, 2007). Però me n’estic curant: vaig per la pàgina 119. No cal dir que les cartes són per sucar-hi pa, perquè al plaer de llegir una prosa mestrívola s’hi suma el plaer de connectar amb una intel·ligència que raja frescal, lliure d’afectació i llunya de tot academicisme.

Avui m’ha cridat l’atenció un fragment en què Sales, d’acord amb Torres, fa la projecció de futur que segueix: “penso com en Màrius que el demà, suposant (com tenim el deure de suposar-ho) que guanyem aquesta guerra, serà de dos partits: el socialista i el nacionalista. De tots dos si s’entenen o d’un dels dos en cas contrari; tant de bo s’entenguessin i evitessin ja des d’ara una rivalitat que seria funesta ja que potser costaria un altre riu de sang. Tots dos tenen un mateix enemic i això els ha d’unir; què dic, un enemic; en tenen dos: a l’exterior l’Exèrcit espanyol que vol acabar amb Catalunya, a l’interior l’anarquia. ” (p. 118)

O sia que, al gener de 1937, tots dos poetes –Sales també era poeta– ja preveien l’hegemonia política compartida entre CiU i el PSC en un futur que, això sí, trigaria més del compte a arribar. El que no podien preveure Sales i Torres és que el PSC es deixaria fagocitar pel PSOE i que, en lloc de defensar la llibertat nacional de Catalunya davant l’Exèrcit espanyol, en seria la quinta columna.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan,

Aquest cop no sé si no vas lluny d'osques. Quan en Sales diu "socialista" ha de voler dir, per trons, el que ara entendríem per "comunista".

Ara, malauradament la conclusió és ben certa...

Jordi

Anònim ha dit...

Quina casualitat! Jo sóc a la pàgina tres-cents dinou d'aquest llibre memorable.
Voldria fer, si em permeteu, un parell de comentaris. Quan en Sales parla dels "socialistes" s'està referint al PSUC, que per a ell és l'únic partit prou fort i organitzat per a posar fi a l'anarquia que es viu a la reraguarda catalana.
És molt sorprenent, també, l'opinió que té Joan Sales de l'independentisme. Com a mostra aquestes quatre ratlles per a anar fent boca: "El separatisme és un projecte mesquí; reduir la pàtria als límits del Principat separant-lo d'Espanya fóra renunciar a la nostra missió històrica, que és unir totes les terres de llengua catalana." Sucós, oi?

Pere B.

Joan Calsapeu ha dit...

Jordi, Pere, teniu raó: Sales devia pensar en el PSUC, i no podia pas preveure la reconversió dels vells partits marxistes europeus en les maquinàries socialdemòcrates que avui fan figa.

I, pel que fa a l'independentisme de Sales, era explícit i atenyia la nació completa, que designava amb el nom de Països Catalans molt abans que no ho va fer Joan Fuster. Vegeu-ho: "l'Usall i jo li havíem dit que no eren pas cap mal sempre i quan en el futur ens servissin per annexionar Múrcia als Països Catalans com ja havia fet Jaume I i després, si no m'erro, Jaume II." Sucós, i tant.

Salutacions a tots dos.