Admiro els lectors de butlletins oficials. Un servidor s’abandona a la frivolitat de la poesia, dels dietaris i de la ficció narrativa i sort en té, que hi ha persones responsables que fan lectures serioses. Gràcies a elles, de tant en tant m’arriba informació de qualitat, sense filtres d’agència ni sedassos interessats. Gràcies, ara mateix, a en Jaume, un estudiant d’antropologia de la UB que s’ha pres la molèstia de consultar el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), on es fan públics els sous que alguns polítics catalans cobraran de la Diputació. Entre els quals hi ha els que segueixen:
Alberto Fernández Díaz, regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona, cobrarà 6.921,17 euros bruts mensuals.
Xavier García Albiol, alcalde del PP a Ajuntament de Badalona, també cobrarà 6.921,17 euros bruts mensuals.
Arnau Funes Romero, regidor per IC a Cornellà de Llobregat, també percebrà 6.921,17 euros bruts mensuals.
Salvador Esteve Figueres, alcalde de Martorell per CiU, serà dipositari de 8.265,98 euros mensuals bruts.
“Tot això per catorze pagues, esclar”, informa en Jaume. “I així fins a un total de trenta membres, el sou més baix dels quals és de 3.795,85 euros”. Com que costa de creure, ho he anat a cercar: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2011&08/022011020398.pdf&1. I, efectivament, les xifres són exactes. El BOPB no ment.
Mentrestant, aquests polítics i els seus partits persegueixen, en ple agost, els pobres que intenten cobrar els 423 euros mensuals de la Renda d’Inserció Mínima. Són uns miserables, sí. Però jo no acuso aquests polítics. Acuso els seus votants. Perquè votant això estan dient que ells, arribat el cas, farien el mateix. El “problema” no és doncs la classe política, sinó les persones que, amb el seu vot, la generen.
4 comentaris:
Cal una llei d'incompatibilitats estricta. Aquests "pàjarus" estan cobrant de la Diputació, estan cobrant de l'Ajuntament i vés a saber de quants llocs més estan cobrant.
Sou públic? Sí, sempre que tinguin dedicació exclusiva i incompatibilitat de cobrar més d'un sou de diferents administracions.
També caldria uns barems fixos sobre el que pot cobrar un alcalde i els regidors d'un ajuntament, sempre en funció de la dedicació exclusiva i del nombre d'habitants del municipi, que això que hi ha ara és un mercat de Calaf! Ui, de Calaf, dic? Em sembla que l'alcalde de Calaf n'ha fet alguna de grossa amb l'increment del sou a percebre...
Justa la fusta, Víctor. El parell de paràgrafs que li falten al meu apunt, els has escrits tu. Gràcies!
I, el pitjor, no se'n salva cap partit, ni de la dreta, ni de la suposada esquerra. I és que sembla que això de la mamella, quan t'ho posen fàcil, costa molt de deixar. :(
Les suposades esquerres sovint són pitjors que la dreta. Un exemple. Una de les "pijes" majors del Regne, de nom Carme Chacón, i el seu marit i company de partit, el senyor Barroso, ara es venen la vila de luxe que tenen a la República Dominicana i que van comprar pel mòdic preu de 600.000 dòlars. Ara en demanen 800.000. L'objectiu de l'operació és comprar una altra vila encara més luxosa, molt a prop de l'anterior però a primera línia de mar, amb gimnàs i piscina privada, que costa 1,4 milions de dòlars.
Que socialista, oi? I que obrer. La política és un gran negoci. Sobretot si voles alt, com la Carmeta del Baix -volia fer una gràcia i ja veus que no me n'he sortit.
Publica un comentari a l'entrada