Barkatxo és de Pamplona, té trenta-quatre anys i viu d’ensenyar euskera en un institut d’ensenyament secundari. Aquesta dona independentista i d’esquerra ha participat en moviments socials, però mai s’havia ficat en això que se’n diu política de partit, participant d’una manera o altra en unes eleccions. És per això que no estava a la llista negra: no estava vetada. I és per això que, estant la majoria dels seus amics privats del dret de votar la seva opció política, o d’ésser-hi votats, ha fet un cop de cap.
El cop de cap es diu Bildu, ja ho sabeu, i ara la Barkatxo és la portaveu d’aquesta fresquíssima formació al Parlament de Nafarroa. Aquesta noia va participar dimecres passat en l’Anada a l’Ofici, que és l’acte central de la Festa Major de Mataró, les Santes, convidada per la CUP. I al vespre va fer una conferència al Casal Aliança per explicar què és, com s’ha fet i què vol fer Bildu. Servidor hi vaig ser, i un plaer, tu.
Els del PP capgròs es van sentir malapler amb la visita de Barkatxo i ho han fet saber amb un comunicat de to correcte, en català, i un altre comunicat groller i ofensiu en castellà. Ja ho veieu, el PP de Mataró és educat en català i maleducat en espanyol. Quines coses, no? Un psicolingüista i un sociòleg hi sucarien pa. Jo només els puc dir que si tractessin de tu a tu la Barkatxo aquest malestar que diuen es faria fum, perquè la pamplonesa és una persona encantadora.
Barkatxo ens va explicar que Bildu té tres cames: una és Eusko Alkartasuna, el partit independentista i socialdemòcrata que un dia s’escindí del PNB; l’altra és Alternatiba, un petit partit escindit d’Ezquer Batua que no vol la independència, sinó l’autodeterminació; la tercera cama correspon a l’esquerra abertzale, amb l’emperò que el partit que la representa, Sortu, no és legal, i per tant el seu espai s’ha d’omplir amb independents, com la Barkatxo mateixa.
Això últim és molt gros, perquè la il·legalització de totes les colles i les marques de l’esquerra abertzale implica que 40.000 persones (que alcen neta i clara la veu contra tota violència) estan privades dels seus drets democràtics i civils. Un apartheid en tota regla. La qual cosa implica que els pobles petits, de cent-i-pocs habitants, estan cremats: no s’hi pot escollir alcalde ni regidors perquè tothom està vetat: no només els qui han figurat mai en una llista d’Herri Batasuna, d’Euskal Herritarrok o de tot el que ha vingut després, sinó els que hi han col·laborat com a interventors o apoderats, o han avalat una d’aquestes llistes amb la seva rúbrica. Un paisatge demencial: la pau del Partit Popular. Si voleu saber-ne més, aquí teniu una entrevista a la Barkatxo. I a descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada