dimecres, 1 de desembre del 2010

¿?



La resposta pot ser
aproximadament correcta,
poc o molt assertiva,

fins i tot brillant, però la seva
utilitat es limita generalment
a evitar noves preguntes.

Perquè l’error és preguntar;
i haver de preguntar és el càstig.
Les respostes són dissuasives.

3 comentaris:

Majerit ha dit...

la realitat genera preguntes i nosaltres busquem respostes.

Joan Calsapeu ha dit...

Sí, esclar. Però frisem, ens afanyem massa a trobar-les. Ho deu fer -aquesta és la "tesi" del poema- que la motivació més forta és no haver-nos de fer altra vegada la pregunta.

Dit altrament, no ens interessa tant respondre la pregunta com treure'ns-la de sobre.

Salutacions i gràcies.

Majerit ha dit...

Sí, de vegades hi penso, però m'hi perdo una mica.No cal frisar per trobar, ni sentir la necessitat de respondre ni que algú respongui. Com que la realitat ja és la resposta; si no ens aturem, si no ens acontentem amb el que hi ha i ens movem, potser ja n'hi ha ben bé prou.
Salutacions cordials!