dimecres, 17 de febrer del 2010

No us fieu de la Nebrera

Montserrat Nebrera és intel·ligent i té carisma. Escoltar-la fa goig, perquè la seva vèrbola és audaç i els arguments que maneja estan ben cordats. I això ho agraeixo sempre (baldament en discrepi, i malgrat les trampes dialèctiques que esquitxen el seu discurs). Però la Nebrera té defectes, com tothom: per exemple, no té paraula. Els qui impulsem la consulta sobre la independència a Llavaneres teníem previst de posar en escena un debat entre l’Àngel Colom (que havia de postular el SÍ) i la Montserrat Nebrera (que havia de vendre el NO). La barrina era feta, tot estava emparaulat... i l’exdiputada va i se’n recorda que està fent un partit i troba que no li va bé significar-se a favor del NO. En bona hora se li desperta la memòria! I se’n desdiu, i ens fot el debat enlaire. En fi, que ho sapigueu per si mai voleu tenir tractes amb la senyora o senyoreta.

Hi havia un temps en què la paraula donada tenia valor contractual. Són temps que han passat a millor vida. Avui complir o incomplir els compromisos orals és només una qüestió d’educació que ens parla de la integritat, la responsabilitat i l’honestedat d’un hom o una don. La lleialtat a la paraula donada dóna la mesura de la qualitat humana. És una qüestió de noblesa. Vegeu si n’és d’important, encara. Sobretot quan la paraula es dóna a l’adversari. Els amics sempre ens perdonaran una lleugeresa: per això són amics. Però els enemics no. Amb els enemics s’ha de ser exquisit (a saber, seriós, deferent i complidor). És en aquesta era de batre on es demostra la vàlua d’una persona, sobretot si fa política.

I Montserrat Nebrera no ha donat la talla. Perquè faltar a la paraula donada i ocasionar un greuge innecessari a uns altres és faltar-los al respecte. Qui ho fa, no té autoritat moral per parlar de regeneració democràtica.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc entès, a més, que la seva tasca com a parlamentària va ser molt fluixa. No crec que, sin finalment es presenta, tregui cap diputat.

joanfer ha dit...

Estic amb l'Albert. No li veig gaire futur. I si a més té conductes com aquesta estaria disposat a treure, inclús, el "gaire".
Sempre m'ha semblat una bona oradora, com molt bé dius, però en un marc molt demagògic que de vegades sap vendre, però de vegades no...

Anònim ha dit...

I jo que anava a venir per sentir les raons entre en Colom i ella...
Gràcies pels aclariments i comentaris, me'ls apunto.

Jaume Viladric

Anònim ha dit...

I sobretot no us fieu de cap politic.

Anònim ha dit...

en Colom no pasa de colomi i la Nebrera es una fatxa de collons;el poble(Llavaneres),mante el nivell de mediocritat habitual,per tant,no val la pena perdre el temps.JOAN,DE DEBO ET CREUS EL QUE FAS??.Els independentistes radicals d'aquest pais ja no podem perdre mes el temps en tonteries.ENS ESTEM ESTOVAN???.

SALUT I REPUBLICA!!! AH,I VISCA LA TERRA LLIURE!!! KIKU

Joan Calsapeu ha dit...

Kiku, potser tens raó quan dius que Llavaneres manté el nivell de mediocritat habitual i que no val la pena perdre-hi el temps. Jo també ho penso, i a pesar de tot, alguna vegada trobo que és bo mirar de fer circular idees, fer alguns assajos de normalitat, com si diguéssim. Com ara, amb les consultes.

I sí, efectivament, En Colom fluixeja, i la Nebrera és això que dius. La idea era que, si els posàvem de costat, gent propera a la Nebrera potser escoltaria el discurs d'en Colom. Ja seria alguna cosa.

Esclar que jo podria ser molt coherent i muntar un acte de la CUP en el poble; però el públic assistent ja te'l dic ara: entre zero i un. Que és el que ens va passar quan vam organitzar una xerrada d'en Víctor Alexandre: assistents, un. Ara fa una estona els de Catalunya Acció havien de fer un acte a favor del SÍ, i no sé si han pogut fer-lo: a l'hora prevista el públic assistent era l'habitual a Llavaneres en aquest tipus de conteses: zero.

Deixa'm dir-te que no em sento independentista radical, sinó independentista d'esquerres. Voler que el teu país sigui normal no és cosa de radicals, sinó de persones sensates. La llufa de "radical" la fa servir demagògicament el PSOE-C per desqualificar tota aspiració catalana a la normalitat. Nosaltres no ho som pas, de radicals; en canvi, ells són profundament reaccionaris, perquè tot el seu discurs nacional neix de la catalanofòbia.

En fi, no sé si m'estic estovant -no m'estranyaria, ara que de tant en tant faig cap a Llavaneres. Però et prometo que em curaré.