divendres, 29 de gener del 2010

La presentació de 'Triomf'

Presentació de Triomf, de Laia Noguera Clofent, ahir a la llibreria Robafaves de Mataró. La saleta –quines coses– era plena. Servidor vaig parlar de la trajectòria de l’autora i del llibre, i la Laia va recitar. Ella ho va fer molt bé; jo, no sabria dir-ho. Vet aquí tres pinzellades dels meus apunts:

a) En els versos de No et puc dir res fa la sensació que les paraules es descordin i vessin, i facin llum. Però no brillen les paraules, sinó el ressò de les paraules. I semblen música: dues paraules seguides són l’acord d’una partitura. Perquè és així com neixen molts poemes de la Laia, musicalment, i és ella mateixa que ho diu en un dels poemes del recull:

“Puc dir-te que t’alzines
(ara tinc mots)
del fons del so que vibra
i véns i te m’acostes
i em dius a cau d’orella
fragments que se t’acuden.
I ja ets poesia.”
(p. 59)

b) No cal ser molt perspicaç per notar, sentint el Rèquiem de Mozart, que està molt lluny de ser fúnebre, i que ben altrament sona com una acció de gràcies a la vida, com una expressió de joia per haver tingut l’oportunitat de triomfar, durant uns anys, sobre la mort. I és en aquest punt que Mozart enllaça amb la poètica de Laia Noguera, perquè aquell triomf sobre la mort és en la Laia un triomf sobre el buit, sobre l’absurd i sobre l’angoixa, una victòria que neix d’acceptar àmpliament l’existència.

c) La Laia no és pas la primera poeta que té una concepció musical de la poesia: Marina Tsvetàieva va tenir una educació musical molt rigorosa i això es nota en els seus versos. Joan Vinyoli deia que la poesia és la música que fa l’ànima quan està sola i en estat de gràcia –no ho deia ben bé així, però em sembla que m’hi acosto. L’originalitat dels versos de la Laia rau en l’exacta correspondència entre unes peces musicals concretes i unes paraules poètiques que les frasegen, i el resultat d’aquest maridatge és d’una potència meravellosa. Penso que és el millor que ha escrit la Laia; si més no, el millor que li he llegit.

Valgui la mostra. ¿Cal dir que la vetllada d’ahir va ser un plaer? Se n’haurien de fer més. Sobretot, les editorials (Columna, i també les altres) s’haurien d’espavilar, perquè els lectors (de poesia o del que sigui) s’han d’anar a buscar, se’ls ha d’atreure i convèncer-los que val la pena que comprin i llegeixin un llibre. Menys subvencions i més anar a l’encontre del lector, sisplau.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Perdona per aprofitar aquest comentari per a fer-te una proposta a tu i també a la Laia Noguera i a tots els autors i autores que puguin estar interessats.
Al meu blog Tens un racó dalt del món, com ja saps, proposo jocs literaris cada dimecres, i entre els encertants de cada mes sortejo premis. Alguns d'aquests premis acostumen a ser lots de llibres, música o il·lustracions originals que demano als autors/es i que enviaran directament a la persona guanyadora.
Pots veure alguns exemples d'altres lots de premis per l'estil:

http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/premi-jocs-literaris-de-gener.html

http://jmtibau.blogspot.com/2009/11/premi-jocs-literaris-novembre.html

Si esteu interessats, poseu-vos en contacte amb mi. Gràcies.

Anònim ha dit...

Ostres, Joan .... Tans sols un retret ... AVISA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! N'hi ha que potser hauríem viscut però anem per la vida massa atrafagats .... i a voltes un moment poètic ens retorna a omplir!!!!
Saps que em va encantar sentir-la a Llavaneres i per poc que m'hagués estat possible ahir hauria vingut. ... Però, clar no volies que deixés de moure'm per la CONSULTA!
;D

Joan Calsapeu ha dit...

Jesús: la requesta de perdó no pertoca, que és un plaer veure't per aquí. Estic al cas dels jocs literaris dels dimecres: la idea és molt bona... i funciona. Enhorabona. Si fins ara no hi he participat és perquè no hi ha temps per a tot. Entre les nenes, les feines, el llegir i l'escriure... el dia s'omple i vessa. Però tornaré a grufar-hi, i, si no és molt difícil, potser m'hi apunto. Una abraçada!

Cosme: Perdó -aquest sí que pertoca-, t'hauria d'haver avisat. Però Robafaves ha fet la publicitat habitual, i en el meu blog la presentació estava anunciada amb força antelació. Però no passis pena: la militància poètica continua, i la de les consultes, també.