Com que a casa anem justos de temps, fins ara la compra grossa la fèiem a Caprabo per internet i ens la portaven a casa. Anava la mar de bé. Però aquesta setmana hem notat el canvi de política lingüística de l’empresa. Caprabo ha estat adquirit per Eroski, una empresa bascoespanyola (més espanyola que basca) que ha trobat convenient modificar els criteris d’etiquetatge. Resultat: el “tomàquet triturat extra” s’ha convertit en “tomate triturado extra”; els “nous bolquers millorats ultratranspirables” han mudat en “nuevos pañales mejorados ultratranspirables”, i el “paper higiènic compacte suavitat i resistència” s’ha convertit en el seu equivalent en espanyol. El producte i el modus operandi són els mateixos que abans -hi ha coses que no canvien, o canvien poc: hi ha metàbole, no metàbasi.Mira que bé. Eroski-Caprabo fa això, entre altres coses, perquè la llei li ho permet. Una llei que és una mena d’endemisme visigot, perquè a Dinamarca o a Iran, per dir dos casos dissemblants, les grans superfícies han d’etiquetar per llei en danès i en farsi, respectivament. Nosaltres no: Catalunya és diferent perquè Espanya és com és.
Molt bé. Però ves per on hi ha una altra llei que ens autoritza a suspendre la nostra relació comercial amb Eroski-Caprabo (aquesta sí, una llei homologable internacionalment). Així que a casa ens passem a Condis. Ala.
3 comentaris:
Idò a Eivissa hem comprovat que la política d'etiquetatge dels establiments i dels productes Caprabo ha anat derivant cap a l'ús exclusiu del castellà. Ara et trobes que mentre els productes Caprabo ho tenen tot en castellà, els Eroski com a mínim ho tenen en les quatre llengües de l'Estat.
Gràcies per la informació. Em sobta que una mateixa empresa tingui dues polítiques lingüístiques distintes -divergents! Algú em pot explicar com es menja, això?
Al Caprabo de l'Av. Barberà de Sabadell (a tocar d'una benzinera i d'un semàfor allà on hi ha un forat de cuc, l'univers es corba i apareixen llavaneronautes còsmics de tant en tant) el productes Eroski estan quatrilingüitzats.
Volia dir-te que no t'has d'amoïnar per ser més lleig que un pecat, però fer-ho en el teu darrer post em semblava una profanació.
Dit sigui, de passada, amb tot el respecte que em mereixen alguns pecats!
Publica un comentari a l'entrada