dissabte, 16 de febrer del 2008

A Espanya no hi ha federals

Per sort. Perquè, si n’hi hagués, gastarien un «federalisme» arranador del tenor “café para todos però descafeïnat i rebullit per als catalans”. (Ens coneixem herbeta, i te dius moraduix.) El nivell d’autogovern d’una Catalunya federada a Espanya estaria –pugeu-hi de peus– per sota de l’actual raser autonòmic. I és que a Espanya no hi ha federals –ni n’hi haurà– per dues raons: en primer lloc, per manca de tradició; en segon lloc, perquè l’Estat espanyol és un artefacte polític dissenyat no pas al marge, sinó en contra, de qualsevol somni federal. Espanya està tan inhabilitada per al federalisme com ho està per al reconeixement de les nacions que sotmet i del seu dret de decidir. Ras i curt: si Espanya esdevingués federal, deixaria de ser Espanya. Fa quatre anys semblava que n’hi havia un, de federal, allí, però era mentida: boletes de colors per embadocar crèduls.

Això ve a tomb perquè el Centre d’Estudis d’Opinió ha fet públic el Baròmetre de gener, i l’enquesta ha aportat una novetat: al Principat hi ha un 36,4% de partidaris que Catalunya sigui un Estat dins una Espanya federal (un percentatge que supera per primera vegada els qui volen que sigui una comunitat autònoma). La pega d’aquesta dada és la impossibilitat d'interpretar-la. ¿Què volen, aquest terç llarg de catalans? ¿Saben de què parlen quan invoquen el federalisme? ¿Ja saben que, perquè hi hagi federalisme a Catalunya, cal que n’hi hagi també a Espanya… i no és el cas? Jo estic federat amb la meva senyora: estem lliurement associats en tant que persones sobiranes i iguals, en règim de separació de béns, fent una aportació equitativa al fons comú i amb dret al divorci. ¿Ja ho saben, aquests profederals, que el federalisme té aquest so?

Si es pensen que amb una recepta (falsament) federal Catalunya guanyarà autogovern, somien truites. Si, altrament, troben que així se soluciona el molestós “encaix de Catalunya a Espanya”, per la via de l’arranament competencial, els trobo malintencionats. ¿Com hem de llegir aquesta dada? No ho sé. I m'empipa molt pagar un Centre d’Estudis d’Opinió que gasta diners públics perquè no puguem saber què pensem els catalans sobre l’autogovern.

Em fa l’efecte que a Catalunya (i més concretament en organismes del Govern com el CEO) es parla de “federalisme” amb la mala intenció de perpetuar el desconeixement que hi ha sobre aquest tema, i de generar com més confusió millor. ¿Què els costa demanar a la gent si vol que Catalunya sigui independent o no? Ai, fuig!: la pregunta és políticament incorrecta. Doncs és la pregunta.