L’estudi sociològic que no fa gaire van fer conèixer ESADE i la Fundació Carulla estrenava una etiqueta nova per classificar una part, majoritària, de la població catalana: neoconservadors. A saber, que hi ha un munt de gent que no era conservadora però s’hi ha tornat. És d’aquelles coses que ja sabíem però que encara no estaven batejades. Ho sabíem perquè som multitud els qui sentim aquest xup-xup dins les venes. Som tots els qui hem generat anticossos davant l’estultícia de la Internacional Papanates.
Jo mateix em sento conservador en alguns aspectes, com ara en política agrària, en medi ambient, en la cosa dels recursos naturals, en llengua i cultura, en la sagnia de diners que se’n van i no tornen, i molt clarament en educació. En aquests punts sóc un conservador que ve de l’esquerra, i per tant dec ser un neoconservador. Sense deixar de ser d’esquerra.
Però ESADE i els de Carulla ha renunciat a fer una altra classificació igualment plausible, una que identifica un segment de població molt nombrós on el vell i el nou es donen la mà: els retroconservadors. Dins aquesta colla hi ha dos grups ben definits. En primer lloc hi ha els reaccionaris de tota la vida, representats políticament pel Partit Popular. En segon lloc hi ha els progres soi-disant “d’esquerra”, que fins fa poc amagaven l’orella però ara no tenen inconvenient a sostenir posicions reaccionàries: és el cas del PSC (PSOE).
Hi ha un exemple recent que il·lustra molt bé això: el de les consultes sobre la independència. I és que votar no en una d'aquestes avinenteses és fer una opció conservadora (que no canviï res, que tot segueixi igual), no cal dir que legítima. Però maldar perquè les consultes no es facin, o perquè la gent no hi voti, o perquè la Generalitat no deixi les urnes, o perquè Artur Mas no hi participi... això és retroconservador; perquè és una pressió política exercida contra la democràcia, contra la possibilitat d’ampliar les llibertats. És el paper que fan PSC i Ciutadans, casats amb el PP dins l’espanyolíssima confraria retroconservadora.
3 comentaris:
Mira que són emprenyadores i reduccionistes les etiquetes. I quan un en busca una per definir-s'hi, i aquest un, a més a més, tendeix a una certa inadaptació social, encara més. Vet-ne aquí una que podria ser força de la meva talla: Més aviat neoconservador (entesa segons la teva definició) tirant cap a social-liberal d'aquella mena de manera... Que et sembla? :-)))
Si, ja ho sé, ja ho sé, és més fàcil i ràpid el clàssic cagadubtes. Però es que jo no sóc de la corda escatologica, això si que ho tinc clar!
Mira que ens han dit mil vegades que s'ha de menjar producte fresc, però res, ni cas. I seguim amb les llaunes de conserva.
Joan, que tindrieu a bé explicar-nos quins són aquests productes frescs?
Publica un comentari a l'entrada