dimecres, 8 de juny del 2011

Islàndia



Tot va ser molt ràpid. D’un plegat, els figurants van expulsar de l’escenari l’elenc sencer d’actors i actrius, van plomar els polls reviscolats que els finançaven, i el públic, fins aleshores passiu i somnolent, es va fer càrrec de la funció. El director havia menystingut els indicis que presagiaven la revolta.
a

3 comentaris:

  1. cira8 de juny del 2011, a les 11:58

    M'agrada molt

    ResponElimina
  2. Joan9 de juny del 2011, a les 5:05

    I tan de bo la llavor s'escampi, que d'actors ens en sobren un bon grapat.

    ResponElimina
  3. Joan Calsapeu9 de juny del 2011, a les 7:48

    Gràcies, Anna. Això passa poc.

    En sobren molts, sí. I entenen la política com un lloc on fer-hi molsa i assegurar-se jubilacions d'or.

    ResponElimina