Escrivim sobre els altres per parlar de jo. Parlem de jo per dir algú altre. La qüestió és no mirar-nos mai de cara (i que, si ens miren, no ens vegin).
Cert. Fugim de nosaltres perquè no podem sofrir-nos -parlo per mi-, ens mirem de cua d'ull, descrivim una el·lipse i retornem, fatalment i involuntària, a nosaltres.
Escrivim sobre els altres per parlar de jo. Parlem de jo per dir algú altre. La qüestió és no mirar-nos mai de cara (i que, si ens miren, no ens vegin).
A la fi, però, tot condueix a nosaltres, al menys per nosaltres mateixos.
ResponEliminaCert. Fugim de nosaltres perquè no podem sofrir-nos -parlo per mi-, ens mirem de cua d'ull, descrivim una el·lipse i retornem, fatalment i involuntària, a nosaltres.
ResponEliminaBé, i com a lectors suposo que també és així, llegim per anar a parar a nosaltres, a la nostra enciclopèdia col·lectiva personal,veritat?
ResponEliminaÉs veritat. Llegir també és sortir de nosaltres per tornar a nosaltres -si pot ser, modificats, enriquits.
ResponElimina