L’acte d’avui representa un canvi de paradigma, que diuen. A partir d’ara, la nostra literatura s’allibera oficialment d’editors i llibreters –amb perdó– i de tota casta d’intermediaris, i passa a ser una forma d’expressió, de comunicació i d’intercanvi que connecta directament els autors amb els lectors.
Gosaré aventurar que la festa –sí: festa– d’avui tindrà una significació comparable a la que les Festes Modernistes del Cau Ferrat tingueren a finals del segle XIX, a Sitges, per a la literatura i l’art a Catalunya. L’inici d’una nova dimensió literària, que ja existeix, sí, però avui es consagra. Els que hi serem ho podrem explicar.
Hosti! Comparar les Festes Modernistes de Sitges amb la festa Catosfèrica de Vallromanes! Ja tens valor! Potser hagués calgut alguna processó totèmica pel poble. ;-)
ResponEliminaL'acte va ser molt lluit i entranyable.
De debò que em mossego els llavis de l'enveja...! Mira que m'hi hauria encantat ser, però no hi va haver manera, i això que en quinze dies sí que pujo cap a Barcelona... mecàsum...
ResponElimina