Els afluents catalans del PSOE són tres: Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds-EUiA. El primer és amplot i navegable, i déu n’hi do el cabal que du. El segon baixa ferest fent gran brogit, i hom s’hi aventura en frèvoles barquetes superant ràpids trepidants. El tercer és enlluernador, car travessa verals de fantasia.Però tots plegats desguassen allà mateix. I l’aigua catalana es dilueix finalment dins el pantà espanyol, figurant-se decisiva, implorant almoina. Com els rius que, il·lusos, somien que fan dolça la mar.
Totalment d'acord. Això si, tal volta aquestes aigues ja arriben putrefactes, per què algú ja s'ha encarregat d'emmetzinar-les abans!
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el plantejament del problema, però no veig clara la solució: barrejar-nos en l'immens poti-poti de l'abstenció? triar una opció digna però testimonial (com el PRC)? el vot en blanc, protesta regulada?
ResponEliminaLa solució, no la sé -probablement no n'hi ha. Però bé hem de tenir una estratègia que propiciï alguna oportunitat. Per mi, aquesta estratègia passa per denegar el vot, en el Congrés, a cap dels dos candidats a president, forçant així PP i PSOE a repetir les eleccions i a pactar entre ells una llei electoral que expulsarà de fet els partits no espanyols en el Congrés: els reduirà a la insignificància. Això, sumat a la sentència del Constitucional contra l'Estatut, ens abocaria a un escenari on l'autodeterminació ja no seria un dret abstracte, sinó una necessitat social. És el que, si fa no fa, diu l'Heribert Barrera, i servidor hi està d'acord.
ResponEliminaDoncs bé, com que cap dels tres afluents catalans del PSOE fa un plantejament homologable a aquest, no puc sinó usar el vot per expressar el meu malestar. I, com que l'abstenció, el vot en blanc o el nul expressen un malestar massa vague i no són interpretables de manera certa, no em van bé. Jo, si faig un poema, puc ser vage; però a l'hora de votar, m'agrada fer-me entendre i ser clar. Per això aniré a votar i deixaré el meu vot en usdefruit al Partit Republicà Català. Els vots al PRC seran interpretats com a vots de càstig a ERC -la interpretació no serà exacta, però s'hi aproximarà molt.
Entenc molt bé la teva opció. Podria compartir-la però no veig gens clar el possibilisme que s'entrelluca des de la teva crítica a ERC, els dotes de credibilitat per liderar el procés d'autodeterminació. Em temo però que l'acomodament s'accentuï i que acabin tan sols defensant la consolidació del seu estatus de partit.
ResponEliminaPotser la vaguetat individual em pot preservar del cofoïsme col·lectiu i de la depressió.
Hauré d'afinar millor la meva estratègia present. Tot apunta però a la desgana expectant.
brutal aquesta poesia. m'agrada molt. suposo que són anys de lectura.
ResponElimina