dimarts, 9 de març del 2010

La lupa i la poesia

La poesia és el feix de llum que la lupa projecta sobre un punt i el du a la incandescència. El punt és el poema. El fum és l’ànima que crema. El dolor sóc jo.

(Sí, és cert. Les mans que ara m’embenen la ferida són les teves. ¿Com ho has endevinat?)
a

4 comentaris:

  1. David10 de març del 2010, a les 4:12

    El teu post és un dels millors intents de descriure la poesia que he llegit mai. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Laura Dalmau10 de març del 2010, a les 6:12

    una bona definició en un augment poètic

    ResponElimina
  3. Joan Calsapeu13 de març del 2010, a les 2:53

    David i Laura, gràcies. ¿On aniríem a parar sense la poesia? Sense ella, el món seria com un ocell sesne ales.

    ResponElimina
  4. Cosme14 de març del 2010, a les 9:00

    Hi ha món sense poesia?

    ResponElimina