Hi ha vegades que un no sap quin és el país de l’Avui. A l’edició en paper d’ahir, a “Les cares de les notícies”, el rotatiu nostrat posava un negatiu a la ciclista espanyola Maribel Moreno per haver-se hipervitaminat a Beijing, i qualificava el fet de “gran decepció”. ¿Decepció? No ho entenc. Perquè només et pot decebre qui sents que et representa, algú en qui has dipositat confiança, un que és dels teus. Maribel Moreno m’hauria decebut si fos una atleta catalana i es presentés com a catalana (si fos dels meus). Però no és el cas. Els redactors de l’Avui només es poden sentir decebuts per la trampa de la Maribel si s’identifiquen amb l’equip d’aquesta noia, que no és altre que Espanya.El diari Avui té, de tant en tant, estirabots hispanocèntrics com aquest. I és en moments com aquest que em plantejo si faig bé de mantenir la subscripció, si no m’hauria de passar al Punt…
2 comentaris:
Si vols fer-te més mala sang només cal mirar TV3 i veure com inicien els blocs esportius. L'abans d'ahir m'ho mirava esparverat i no entenia com podien obrir-lo amb una medalla olímpica d'un asturià, si no m'equivoco. Ja ho deia en Victor Alexandre.
Però si no en tens prou molt sovint a Catalunya Ràdio hi passa 3/4 del mateix. Les referències nacionals acaben sent les estatals. Jo poc a poc per higiene acabo canviant el dial i m'arrecero a ICATFM on per cert hi trobo molts bons programes.
De la premsa poca cosa ens queda. L'Avui encara el compro, no pas cada dia com abans, pels seus articles d'opinió. M'agrada més llegir-los en paper que no pas a l'ordinador. Però quan em sento desemparat recorro a El Temps que em posa les referències al seu lloc. No entenc com encara costa tant de trobar en algunes llibreries. Sovint l'amaguen rera d'altres.
És que no me'n vull fer, de mala sang. Per això no veig TV3, ni escolto Catalunya Ràdio. Si mai sento curiositat per saber què diuen les emissores espanyoles, aniré a buscar l'original, no la còpia.
Publica un comentari a l'entrada