La poesia tracta de tot allò que és personal i transferible, i que, en el procés d’obrar la transferència, malda per despersonalitzar-se, per esdevenir –si tal cosa és possible– objectual. Això, Eliot i Ferrater ja ho deien (més ben dit) a la seva manera. Vejats:T. S. ELIOT: “La poesia no és un alliberament de l’emoció, sinó un defugir l’emoció; no és l’expressió de la personalitat, sinó un defugir la personalitat. Però, naturalment, només els qui tenen personalitat i emocions saben el que significa defugir-les”.
GABRIEL FERRATER: Escrivim poesies per veure “fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens du […] a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l’obligació primera del poeta davant d’un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions.”
Ens repetim com possessos. Servidor repeteixo Eliot i Ferrater, Ferrater repetia Eliot, i segur que Eliot repetia algú altre. Semblem lloros.
[Gràcies, notaire, per exhumar la reflexió ferrateriana i fer-me'n memòria.]
Joan,
ResponEliminaGràcies a tu per les paraules exactes d'Eliot. Jo en tinc els dos llibres de crítica que hi ha traduïts ("Funció de la poesia i funció de la crítica" i "Sobre poetes i poesia"); ¿on les trobo? Ara m'ha vingut ganes de repescar el senyor T. S., i començaré per on m'indiquis. Feliços nosaltres, que fem vacances!
Jordi
Hola, notaire.
ResponEliminaA cap d'aquests dos volums no trobaràs la cita d'Eliot. El poeta va escriure aquestes paraules en un assaig del 1919, "Tradició i talent individual", que no està traduït al català, i a l'espanyol diria que tampoc. Pere Ballart les cita al seu assaig "El contorn del poema" (p. 165-166), i Palau i Fabre ja les havia reproduïdes de manera més extensa en el núm. 1 de la miraculosa revista "Poesia", l'any 1942 -que és on jo les he anat a buscar.
Pel que fa a les dues traduccions catalanes dels assajos d'Eliot, jo començaria per la segona, "Sobre poetes i poesia" (i començaria pel principi, que és per sucar-hi pa).