tag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post3760252762579190493..comments2023-10-09T02:02:31.307-07:00Comments on UCRONIES: Consol per a catalanolectorsJoan Calsapeuhttp://www.blogger.com/profile/16706262827870021840noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-57017388921661119202008-04-17T13:34:00.000-07:002008-04-17T13:34:00.000-07:00No hi he anat, a l'Fnac de València, però es deu a...No hi he anat, a l'Fnac de València, però es deu assemblar molt al de Madrid. ¿M'equivoco?Joan Calsapeuhttps://www.blogger.com/profile/16706262827870021840noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-42941478855515809252008-04-17T04:49:00.000-07:002008-04-17T04:49:00.000-07:00marededeusenyor, si anessis a l'fnac de València.....marededeusenyor, si anessis a l'fnac de València...elisabethttps://www.blogger.com/profile/10364946588880182479noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-45876716254331898642008-04-16T22:48:00.000-07:002008-04-16T22:48:00.000-07:00Possiblement l'únic consol està en la lluita, perq...Possiblement l'únic consol està en la lluita, perquè en la lluita hi ha dignitat personal. I res més. Com "la llavor futura", l'"or taronja" que invoca Jaume Subirana en un poema de "Rapala", llavor i or que cauen "en una terra, en una llengua que no n'esperes res".Joan Calsapeuhttps://www.blogger.com/profile/16706262827870021840noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-2564427954445576542008-04-16T15:14:00.000-07:002008-04-16T15:14:00.000-07:00Més trist encara és que ens trobem en millor situa...Més trist encara és que ens trobem en millor situació que moltes llengües minoritàries i sigui aquesta una excusa per no queixar-nos, no moure’ns, mig satisfets, mig encongits, no cridem la mala sort i tornem a estar pitjor que ara. <BR/><BR/>Has intentat alguna de vegada posar-te en la mentalitat d’un carnisser francès a Reims, un bomber espanyol a Àvila, o un netejavidres japonès a Yokohama per exemple? Al matí es lleven, es dutxen, treballen, discuteixen, dinen a fora o a casa, passegen, s’avorreixen, escriuen un blog, fan poesia, toquen l’harmònica, espien els veïns, cuinen, mengen el que ha cuinat l’altre, ... i no pensen en la seva llengua, en si l’han hagut de canviar al banc, o amb un client, o amb un transeünt que els demanava on era l’ajuntament. I molt rarament en senten una altra que no sigui la seva. T’agradaria tenir la relació que ells tenen amb la llengua? perdries part del que ara tens i guanyaries el que ells tenen. Però aquesta possibilitat no hi és. Ni tu, ni jo ni els nostres descendents ho aconseguirem. Amb sort, amb molta sort, seguirem lluitant, i prou.Anonymousnoreply@blogger.com