tag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post126672112475467596..comments2023-10-09T02:02:31.307-07:00Comments on UCRONIES: L'evolució dels afectesJoan Calsapeuhttp://www.blogger.com/profile/16706262827870021840noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-36461546847817943852010-10-18T09:59:55.147-07:002010-10-18T09:59:55.147-07:00M'ha agradat molt aquest post, m'ha tocat,...M'ha agradat molt aquest post, m'ha tocat, i tot i no ser pare sóc oncle i òbviament fill i ho he experimentat per activa i per passiva. Però no et preocupis, com diu la Clídice, les nenes acaben portant sempre els pares en safata, i tu en tens dues!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-26484278069034141052010-10-16T11:14:28.275-07:002010-10-16T11:14:28.275-07:00és el que toca, però no pateixis, les mosses tende...és el que toca, però no pateixis, les mosses tendeixen a ser carinyoses amb son pare fins ben grans (bé, ara que hi penso, jo no :P). les mares perdem els xicots abans.Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-78974723712590026762010-10-16T09:07:21.575-07:002010-10-16T09:07:21.575-07:00Un apunt tan dolç com agredolç. Gràcies.Un apunt tan dolç com agredolç. Gràcies.marta (volar de nit)https://www.blogger.com/profile/12463566102652201948noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-61966222087286682142010-10-16T06:50:44.569-07:002010-10-16T06:50:44.569-07:00Amic, accepto l'esmena i la subscric. És cert,...Amic, accepto l'esmena i la subscric. És cert, les manifestacions d'afecte són ondulants: de vegades reprenen, sobretot en situacions difícils. I, en el cas dels fills, hi deu haver una vàlvula que tapa i destapa el pas de l'afecte segons les necessitats psíquiques de la canalla. Quan són menuts i tapen la vàlvula -com el cas que conto de la Joana-, la veritat és que fan riure i tot.<br /><br />I aquest moment que dius, el trobarem quan vulguis! Una abraçada.Joan Calsapeuhttps://www.blogger.com/profile/16706262827870021840noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5307026264341253908.post-81812158424756734432010-10-16T05:17:10.653-07:002010-10-16T05:17:10.653-07:00Un apunt molt enquiridor, plerer d'emoció i vi...Un apunt molt enquiridor, plerer d'emoció i vivència. Permetre'm però una esmena: <br />Les manifestacions d'afecte, al meu modest parer, són ondulants al llarg de la vida. En una època tendeixen a la mínima expressió, potser, però també és cert que remunten amb el pas dels anys i en funció de diferents circumstàncies vitals. Per exemple quan et topes amb la vellesa, amb la malaltia, afrontant situacions que ens superen i ens aclaparen, l'única resposta vàlida és la manifestació d'afecte. Just aleshores en prens consciència i adquireix un major valor. La maduresa potser ens en resta espontaneïtat i generositat ... però tard o d'hora retorna. <br />Amb els fills, en canvi, és un mecanisme més de creixement i de reafirmació de vincles que ha de patir alts i baixos per atendre les pròpies configuracions personals. <br />Saber-ne ser conscient d'aquest procés és el primer pas per fer-les créixer i també per aprendre a ser més generosos i entendre que està en les nostres mans el poder de manifestar-les. <br /><br />Quin plaer rellegir-te!!<br />I ara que ho dius, haurem de saber trobar també els nostre moment per mostrar-nos l'amistat que ens tenim!Anonymousnoreply@blogger.com